VINILS

PASSIONS

BECAUSE I LOVE YOU

THE MUSTARD GAS SURVIVORS
hacen su debut el pasado sabado 28 de Octubre
en la sala CHEEKO´S de Sta.Ponsa (Mallorca)
ofreciendo un show tematico y cargado de buen humor
que duró tres horas y que consiguió arrancar
de sus asientos a cuasi todos los asistentes para
llevarlos a la pista de baile a celebrar y compartir
sus canciones y sus temas instrumentales, al más puro
estilo oscuro de los 50´s,sin dejar de lado las raices
de su cultura rocker y desplazandose desde el rock chicano
de principios de los años 50 hasta el rithmandblues
de finales de los 60.

Con un sonido excepcionalmente limpio y contundente,
rindieron tributo y homenaje a Carl Perkins,Johnny Cash,
Chuck Berry,Dave Philips,Vince Tailor,Link wray,Ray Charles
e incluso a Strait Jackets.
Además de las composiciones de la banda,
que fueron mas de una docena.


Ellos estaran cada quince dias en el mismo local,
durante todo el invierno y quien no los vió
el pasado sabado los podrá ver el proximo
sabado 11 de Noviembre,el 26 del mismo mes,
etc,etc,etc.

Suerte y buena singladura para esta
banda Mallorquina compuesta por:

CHESTER D.: Guitarra y voz
TONY MONTANA: Bateria y trapecismo.
DANNY RAYBASS: Bajo,contrabajo y coros.

Su estetica de soldados supervivientes
a la guerra bacteriologica y sus mascaras
antigas unidos a su obertura en formato de
himno nacional-delosestados-del este con formacion
y puño en alto garantizan un mundo de sorpresas
a quienes ya estan cansados de ver a
artistas standard con coreografias réplica.

A las TRINCHERAS!


undefined

Three time loser

http://www.youtube.com/watch?v=w_rbfHyKO4I&mode=related&search=

RIDDIM

Això és el que es veu des de la cabina de pinxa de Riddim',
el bareto que han agafat els divendres la gent d'Up Rockin'
per a fer un poc de renou.
Resulta que el renou que fan és reggae,
per això, ahir vaig estar punxant una estona
els àlbums de rocksteady i els singles de rude reggae
que hi ha per casa, així, tirats por ahí.

A la foto veim com pots controlar tota la pesca,
i que hi havia en Toni Tortuga, sí, oh yeah!
i en Jordi Dimoni... ballant Max Romeo

METRO PARC aka RIDDIM
REGGAE+DANCEHALL
JOAN MIRÓ 286 CALA MAJOR
TOTS ELS DIVENDRES 23H-05H
(Sí 05h!)

A LA FI!!

He esperat aquest moment molt de temps.
Ja era hora es decidissin a incloure els sounds
de Soul Jazz records a Espanya.
El febrer vaig ser a THE BONGO CLUB d'Edinburgh
a on punxaven els djs oficials del segell,
amb dos negrots que feien un toastin' IM PRE SSIO NANT .

Soul Jazz Records Sound System on tour

21 October 2006: MADRID, SPAIN

28 October 2006: THE BONGO CLUB, EDINBURGH

11 November 2006: NOUVEAU CASINO, PARIS

16 November 2006: POWDER ROOM, BARCELONA

25 November 2006: THE BONGO CLUB, EDINBURGH

30 November 2006: SOUL FOOD, DUBLIN

09 December 2006: HI FI CLUB, LEEDS

SENSE BSO

Com és viure sense música?
Només pensar com el teu cos la rebutja, ja fa mal.

El cas és que Nicolás Pérez és el President de l'Associació de Malalts d'Ictus de Balears.
Fa anys va patir un infart cerebral que li provocà la paràlisi de la part esquerra del cos.
L'explossió de sang a l'orella, desembocà un cataclisme a la seva vida.
...
Dimecres dematí aparcam el Suzuki Blanc a zona ORA de l'Avinguda 31 de Desembre.
A un segon pis sense ascensor ens espera un home que em recorda el meu tio Leo:
se'l veu bona persona i és un poc lent de relfexes.
Tenc la sort (existeix la sort?) d'escoltar el seu testimoni atentament,
amb ulls immòbils,
que devoren tota la informació mentre es fan una composició de lloc i creen l'esquema informatiu.
Ens conta molt planer, que la seva filla toca el violí i com ell era un apassionat de la música.
És curiós, però quan a un home li demanes l'edat que té la seva filla,
s'encenen immediatament les alarmes de defensa del territori.
A la seva discoteca observ mig d'amagat
- aprofitant que ha anat a canviar-se les ulleres perquè fan reflexe a la càmera -
gairebé tots els cds de REM.
El seu testimoni fa mal per moltes coses:
per l'infern personal, per la incapacitat de progressar,
per les hores en solitud...
però a jo em fereix la descripció del mal que es pot sentir quan la música clàssica peta al teu timpà,
obligan-te a apagar l'aparell reproductor a tota pastilla,
per no començar a plorar.

A aquesta escola es practica el RALLLA ioga.