D'aquesta manera comença el disc en directe que l'any 1978 publicava Crazy Cavan, després d'una gira arreu d'Europa que els havia portat a països com França, Bèlgica, Holanda, Alemanya o Anglaterra. Precisament al Teatre Rainbow, situat al nord de Londres, una freda nit de l'abril del 77 es congregaven centenars de rockers, tedds i rock'n'roll fans per a gaudir d'una inoblidable nit de sons rebels.
El leit motive pel qual escric aquest text però, no és parlar d'una de les bandes més representatives del neo rockabilly.
El 14-2-90 una al·lota regalava precisamnent aquest disc al seu al·lot, incloguent-hi un adolescent missatge d'amor.
En aquells temps jo regalava roses vermelles a Ángeles de Juan que anava amb jo a vuitè d'EGB, i li deixava missatges d'amor secrets firmant amb noms que, a dia d'avui, em fa massa vergonya reproduir.
hahahaha, quins temps... Crec que va estudiar infermeria a Palma... Pel que es veu ja em començava a sentir atret per les metgesses.
Anys més tard vaig aconseguir el disc de segona mà a Xocolat, i la carta d'amor que hi havia a dins l'elapé també vingué amb mi fins a casa.
Quí sap? Per ventura la mateixa carta va ser col·locada pel novi, una vegada trencada la relació, per a oblidar aquella al·lota capaç del millor i del pitjor...
Hi ha tantes històries que podríem encetar a partir del document que tot seguit he penjat...
Se vos n'acud cap?
beleave it or not