Aquesta és una de ses fotos que apareixen a dins del darrer cd de PHOGO.
Fins ara havien publicat demos i un EP 4 temes en vinil bastant garrulo.
Com sempre la presentació, maquetació caòtica, collage, pintures... és una de ses armes que amb més preciasâo utilitzen aquests quatre (ara 3, adéu Pelao ) argentins.
Hi ha 15 temes seleccionats a "Hora de buscar Lucero" amb molta mala òstia. Jo avui en volia punxar un aprell a sa ràdio i ho passat puta per trobar el més suaus.
El seu punk és molt característic. El seu pop? (n'hi ha poc però n´hi ha: m'encanta la tonada de "Vi a Paralta". I el Dub, doncs una delícia. Llàstima que l'hagin deixat un poc de banda, hi hauria pogut haver més cançons plenes d'efectes, melòdiques, reverbs, deelays...
Són adrelanina pura, molt bèsties.
L'ingesta de drogues s'aprecia clarament a temes als que se trenca totalment l'ordre i el caos s'apodera de cançons com "Rua Girasol".
S'altre dia me varen deixar tirat a una entrevista. Volíem fer un show en vivo amb plats i un pedal d'efectes + taula... però no va poder ser. Una autèntica llàstima.
Es deien Pegando Phogo. Amb el canvi han guanyat.
La señorita Li és una de les seves majors fan.
És guapo veure com a la foto surten ells amb els seus instruments, i també hi ha una taula de mescles!! (el cinquè phogo).
Genial el dia que actuaren al Rústic (fa un any?) i entre cançó i cançó, posaven una cassette d'un mètode ràpid per a aprendre italià.