Arriba a casa cansat. Cansat de no fer res, tot s'ha de dir.
El seu telèfon mòbil s'ha quedat sense bateria l'horabaixa, i ara, finalment l'ha pogut connectar a l'endoll que hi ha al capçal del llit.
(( (( (( (( s'està carregant )) )) )) ))
Hi ha persones que no poden entendre que a la seva vida, una situació com la de quedar sense bateria al cel·lular és d'allò més normal i que, sense exagerar, se pot repetir entre dues i tres vegades cada setmana.
Aquest és un moment que viu intensament. L'ha desitjat des de que encenia l'aparell de manera compulsiva per saber si, amb les poques reserves de bateria que hi havia, li donaria temps a veure si havia rebut aquella telefonada que esperava.
L'aparell té el ventatge que, una vegada connectat a l'electricitat, se pot posar en marxa i usar-lo amb normalitat.
Ara observa que té unes llumetes blanques a cada costat de la cara frontal que s'encenen i s'apaguen. Aquest senyal visual l'informa que sí, qualcú ha intentat comunicar-se amb ell, ja sigui amb un missatge de text o bé amb una trucada que, a hores d'ara, ja deu haver esdevingut perduda.
Vol assaborir aquests moments previs d'incertesa; voldria aturar el temps i sentir les pessigolles de nerviosisme i l'interès sense mesura d'estar a punt de descobrir l'autoria de ...
N. de l'A: Per què m'agrada tan poc el desenllaç d'aquesta història?