Ara recordava com feia només uns mesos, se sentia fort i amb l'esperit ple d'energia. Vivia amb intensitat una d'aquelles èpoques en què les piles imaginàries que portam al cos, superaven sense dificultats el límit que marca el high level. Es movia a un espai a on no li costava gaire traspassar la barrera d'allò correcte i desbaratar les normes establertes cercant nous horitzons de satifacció personal.
Aquell dia era un divendres nit de maig. Acabava de decidir posar en marxa el seu vehicle per escalar la incòmoda i oliosa* carretera de Gènova.
Una vegada a dalt, des de l'esplanada de na Burguesa, les parelles s'estimaven d'amagat als seients reclinables dels cotxes, mentre ell, distret amb els seus pensaments, engegava la Pioneer.
Amb una vista impressionant sobre la badia i el castell de Bellver, escoltava la veu d'un locutor que transmitia energia gratuïta i punxava les primeres músiques d'un cap de semana, que estava a punt d'arrancar.
Els sons que sortien dels bafles incrustats a cada costat de les portes el feien sentir bé. Ja de petit havia establert uns vincles molt profunds amb aquelles coordenades musicals. Feia anys havia descobert que les ones audibles de la ràdio, eren la seva droga preferida, el passatemps del qual mai no es cansava.
. . .
Minuts de foscor i de sentir-se bé, totsol, assegut a dins del cotxe.
Observar la imatge llunyana de llums de faroles i cotxes llunyans que van passant.
El reflexe del dial de la ràdio digital il·luminant la seva cara.
Havia de partir. Una al·lota l'esperava.
*Oliosa: La carretera que va de Gènova a na Burguesa és especialment coneguda pels locals de pa amb olis que hi ha.