El cos nu, després de la dutxa. Vespre, calent d'estiu. Una estranya olor nova fins i tot en aquest moment, enlairant-se des de les aixelles.
Avui ha observat les oscil·lacions mentals, en calma. Sense acabar d'entendre com n'és de capritxosa la seva ment. Ahir deia intermitent, avui blanc, però fa unes setmanes recorda que va dir negre, i un negre intens, profund, dolor arrelat, misteriós, secret. No hi vol pensar.
L'olor del seu cos muta quan fa l'amor amb l'al·lota que li obr el seu cor i li dóna les claus de tots els seus correus electrònics, perquè no té secrets, encara que ell de vegades se'ls inventi.