Discussió d'un article d'investigació: quines actuacions desenvoluparies per millorar les condicions de vida de les persones grans en àmbits urbans?
El primer que em ve al cap després de la lectura atenta de l'article de Julián López Colás, és que molt poques vegades feim l'esforç de posar-nos en la situació que viu la gent gran. Crec que un dels punts importants per aconseguir que aquest col•lectiu no sigui marginat o s'acabi automarginant, és que mai no deixin d'estar vius els vincles que els uneixen amb la resta de la societat. Per això sempre haurien de mantenir-se actius en col•lectivitat i sentir-se útils. I com que desgraciadament en aquesta societat pareix que el que no produeix coses materials és inútil, el procés de deteriorament arribada l'edat de la jubilació és molt ràpid.
Una primera activitat que pens podria ser útil per aconseguir mantenir els llaços entre diferents generacions, seria la presència de gent gran de manera continuada a aules i centres escolars. Els alumnes de primària, secundària i fins i tot els universitaris, podrien rebre la visita setmanal de persones grans que, prèviament seleccionades i preparades mínimament, podrien explicar la seva experiència sobre la qüestió que aquells dies està explicant el professor. Està clar que en segons quines assignatures molt especialitzades la seva aportació no podria ser molt profitosa, però sí a Història, Literatura, Coneixement del Medi o a l'hora de fer excursions a la naturalesa, visant granges.
Aquesta actuació beneficiaria ambdues parts, perquè d'una banda l'alumne rebria una lliçó pràctica d'un padrí, i aquest s'activaria amb compromisos, cert grau de responsabilitat i se sentiria útil. Seria convenient assignar una compensació econòmica a les persones que participassin d'aquesta iniciativa; és trist que tot es mogui per doblers, però acabaria de donar la càrrega de serietat i de motivació necessària.
Limitar l'excessiu temps ociós del que disposa la mal anomenada tercera edat, pot ser una de les claus per aconseguir que no es deprimeixin, i que no s'acabin sentint com fa una bona part d'aquest sector de la població: que molesten.
Si s'ha constatat el trencament digital entre les diferents generacions i el risc d'exclusió que això pot generar, una altra operació que podria ser molt profitosa per aquest col•lectiu seria que poguessin treure més rendiment a les eines i a la tecnologia que dominen, com per exemple la ràdio. La gent gran utilitza molt aquest mitjà, i diria que li té més simpatia que no a la televisió que els desborda. Per tant, facem una emissora de ràdio que programi les vint-i-quatre hores del dia, pensant en la gent gran. Ja de bon matí que és quan la gent gran s'aixeca, aquesta ràdio hauria de tenir espais que fossin del seu interès:
Programes d'història del segle vint que els hi recordin les seves vivències del passat.
- Activitats que els ajudin a estar en forma: exercici físic, ioga, tai-chi, respiracions, estiraments.
-Oferta musical d'un temps i bandes sonores de pel•lícules emblemàtiques del Hollywood dels anys quaranta i cinquanta.
- Informatius en positiu i humans*, on se facin referència a les coses que passen al món, però no en clau catastròfica que és la que fa por a un col•lectiu que no entén el món de la mateixa manera que la gent jove.
*Recentment a tornat a emetre “Talismán el Romántico” a Ràdio Balear - 99.9fm. Aquest programa dirigit i presentat per Vicente Clavijo (tot un veterà de les ones mallorquines des dels anys setanta) és un exemple de ràdio feta per un home de més de 65 anys, i que capta a tot tipus d'oients (però especialment a la gent gran) amb el seu to càlid i relaxat. Aquest públic existeix, hi és present encara que de vegades sembla que no conta. L'emissió és fa de dilluns a divendres de 23h a 01h.
La programació podria completar-se amb radionovel•les dels anys cinquanta i seixanta, que tenien enganxada a bona part de la població d'aleshores després de dinar i a mitjan horabaixa.
També s'hauria de tenir en compte la problemàtica generalitzada d'insomni d'aquest col•lectiu, i es podria radiar tota la nit música terapèutica (o sanadora) feta amb gongs tibetans, amb sons que ens remetin al bosc i els seus animals característics, a platges desertes amb l'anar i tornar de les ones...
La ràdio arriba a tothom i no fa distinció entre sexe, condició social ni si els oients viuen a la ciutat o al camp.
D'altra banda i com ja apuntava a la primera actuació, els padrins són el col•lectiu que més experiència té de tots els que viuen en la societat. Encara que sigui perquè el dimoni sap més per vell que per dimoni, s'haurien de tenir més en compte les seves idees i reflexions que el que es fa en l'actualitat. Trob aquesta opció encara més evident quan en el món en què vivim no només s'han arraconat els vells, sinó que es fa una ostentació inconscient de l'adolescència en anuncis i mitjans de comunicació i es pretén allargar la joventut fins a límits increïbles.
Pot sonar a món tribal, però com a tercera proposta crec que s'hauria de crear una oferta, on la gent que ho volgués pogués fer consultes de dubtes. Els joves i els adults sovint tenim preguntes que no sabem respondre per la poca experiència que ens donen els anys viscuts i la fredor de les relacions d'aquesta societat en xarxa. Si pogués molta de gent estaria interessada en demanar consell sobre els aspectes més importants de la vida i que ens afecten a tots: l'amor, l'amistat, la família, el perdó... Les persones que aconsellessin serien els padrins i les padrines, que tal vegada podrien acollir i donar les seves respostes personals a casa seva mateix.
I què hi hauria de dolent? No estic parlant d'un consultori on se tiren les cartes ni s'estafa a la gent, sinó d'una actuació humana, propera i seriosa. En realitat la decisió darrera és teva; si vols fer cas del que t'han dit, ho fas. Ets lliure de triar el teu propi camí, però pens que un bon consell dit a temps sempre va bé. Primer se podrien enviar les consultes via correu ordinari o electrònic, perquè els padrins poguessin pensar un poc quina és la reflexió que millor pot anar a aquella persona. Hi ha moltes persones que no han arribat a conèixer els pares dels seus pares, i perquè doncs, l'Estat no fa un esforç per aprofitar tanta saviesa que en poc temps es perdrà? Si la cultura popular i els coneixements no se transmeten se perden, i una frase lapidària afirma que el poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la.
Cada persona de més de 60 anys hauria de rebre les atencions continuades d'un treballador que estigués amb ella les hores que necessitàs al dia. Aquesta persona seria un professional que sortiria de les llistes de l'atur per ser donar atenció a la gent gran. La meva padrina té una al•lota filipina que la cuida. Li fa el dinar, l'ajuda a rentar-se, li fa la compra i li fa companyia. Idò d'això és del que estic parlant, de regularitzar la situació dels cuidadors. Parl de la creació d'una professió que no és nova, però que si se podria regularitzar per donar sortida laboral.
Creació d'un departament de Policia Local dedicat a l'atenció i al compliment dels drets dels majors. Sancions per les persones que no respectin els pas de vianants, semàfors, cedir el seient de l'autobús i l'incivisme.
En resum diria que per millorar les condicions de la gent gran a les ciutats, hauríem de millorar la de tota la població. No és que el model sigui millor per uns que per als altres, és que el col•lectius més desfavorits pateixen amb més intensitat les problemàtiques ciutadanes, però en realitat viure a una ciutat no és un caramel per ningú.
He demanat consell a la meva padrina per fer aquest comentari i deu ser que la tenc en molt bona consideració i tenc molt en compte els seus savis consells. Encara que de vegades les seves explicacions siguin d'un altre temps, la seva manera de veure el món ja et dóna una visió diferent de la que tu tens per analitzar el que passa, i aquest fet ja és positiu.
Per a que alguna de les activitats que propòs se dugueren a terme, hi hauria d'haver un canvi integral en les ments de les persones que conduís a un nou model de societat, no basat en el consum. La societat que pogués dur endavant aquests canvis hauria de ser més humana, amb més i millor coneixement, i més conscient d'ella mateixa. Una societat responsable i llibertària.
Referències:
- Fabila, R. A. (2005). Consejeros de la tercera edad: otra ocurrencia del Peje. (Andrés Manuel López Obrador): Un article de: Siempre!. Mèxic: Editorial Siempre, S.A.
- Merino, R. (2007). Sociologia Para La Intervencion Social y Educativa. Barcelona: Universitat Autònoma De Barcelona.