I efectivament, el moment ha arribat. Tal com estava previst cap a finals d'agost principis de setembre. És el moment en que tot se reactiva, i puc sentir un pessigolleix a la panxa que avança cap amunt i s'instal·la a les parts més sensitives dels pensameus. És ara quan la presència de l'ésser ha de ser més present que mai, per no prendre decisions equivocades i encertar. Però què n'és de difícil no precipitar-se i escupir tota la informació de cop... Bé, de moment respira, que aquesta és sí o sí, sempre és la millor solució. Mare meva, la quantitat d'idees que volen al meu cap, com abelles que venen i van a un panal imaginari que és el cervell. I ara xuclen aquí i ara infiltren allà. Projectes que apareixen com per art de màgia i es desfan en l'aire, deixant un pàtina que encara m'excita uns darrers segons, fugaçment.