Blau Vishuddi

Horabaixa després de la feina, decideixes no agafar el cotxe per tonar a casa.
Et motiva pensar en què repercutirà la teva decisió de canviar l'hàbit diari.
Fa fosca i és fred de desembre.
Travesses la ciutat industrial a peu;
les vies del tren;
la serradora
i finalment comparteixes seient amb currants de l'estrat social més baix, els immigrats.
Les mentides són totalment evitables;
el millor és afrontar-les encara no tinguin pedal de bombo ni charles.
Et tanquen la tenda i tu, encara al telèfon, accedeixes als seus racons més inexplorats.
El preu et convenç, i els quatrestimanys ja tenen regal de reis.
Baixes escales i baixes escales; encara un altre transport públic abans d'arribar a casa;
i llavors t'obres pas entre els genolls i cuixes de dones i apareix ella.
Terrible voràgine de pensameus.
Observes d'amagat els seus ulls, la unió dels seus llavis i el nas;
agafa la bossa i llepa un Strepsil, que la seva gola tasta a poc a poc.
Intent dormir, però la seva presència ho abarca tot, la sent allà davant amb els ulls closos.
Ens desfeim dels estranys.
Treballa amb la veu.