28 de agost de 2006

El casc Trojà - Part 2

Dues proves més per a confirmar que tot el que dic és veritat:
Primer, un single de la Trojan de Laurel Aitken amb la cancó "Its Too Late"


I el mateix logo, encara que per primera vegada amb el casc girat i mirant cap a la dreta i no a l'esquerra.
Si es que los skins son muy chulos... un punt rudes.

25 de agost de 2006

El casc Trojà - Part 1

Trojan Records va ser una de les discogràfiques
més importants de Jamaica els anys seixanta i setanta,
juntament amb Studio One.
Entre ambdós segells hi havia molta competència
a l'hora de treure material d'artistes locals.


El que ens interessa per a realitzar correctament aquest
exercici és fixar-nos en el logo del casc trojà.
Més endavant veureu perquè.

Pel que fa a Studio One, no continua, encara que la feina és
continuada per Soul Jazz Records, que ens fa reviure temes
clàssics del mític segell de Sir Coxsone Dodd com Reggae, dj, ska,
dancehall, toasting o R&B.


A més, el logo de la Trojan va ser adoptat pels autèntics Skinheads
per a diferenciar-se dels Boneheads.
Els autèntics pelats neixen de la unió dels hardmods anglesos
(mods cansats, decebuts i saturats de la moda hippie popera i
psicodèlica imperant) i dels emigrants jamaicans afincats a
Anglaterra identificats per l'estètica i actitud gàngster.
Els coneguts rudeboys.

La seva música sol parlar d'amor a l'ska i de les dures condicions
socials al reggae. Entre els seus gusts també trobam el rhythm&blues
(música des dels orígens eminentment mod) i el Soul dels grans
segells com la Tamla Motown o Stax.
Encara falta una dècada per a que arribi als clubs de Sheffield,
Liverpool i sobretot Wigan el bon Soul de LA, Xicago o Memphis,
el Northern Soul.

...

Fa un any vaig aconseguir això a NY:


Sí, és un condó.
Pel que es veu, i per motius que uneixen de totes totes
la humanitat blanca, negra, amarilla i blava,
Trojan Condoms (ben lubricats)
és una marca molt apreciada avui dia als USA.
Curioses coincidències.

16 de agost de 2006

Divendres-Dissabte i Zzzzzz


Inici de cap de setmana perfecte:
tenir 11 anys i ser al sofà de casa
veient en video Beta Superman I,
divendres vespre després de tota la setmana de cole,
amb unes palomites fetes per sa mamà.

Qua acabi la pel·li i fer voltes i més voltes al llit
odiant la Criptonita, lluitant a NY City
i entrant al metro per la tapa de la claveguera més propera
(però això no era cosa de Mortadelo?)
currar al Daily Planet de redactor i lligar-te na
Loise Lane, fen-te es bon al·lot.

Fer un bot en el temps de 20 anys
i anar a ballar al Lex Luthor dels malos malotes
de The Corporation a A Coruña on saturday.
I perquè no?

8 de agost de 2006

Reafirmacions


Hi ha moments en que viatjant pel món,
les persones troben una veu amiga
en l´aparell de ràdio més proper.
Ja sigui escoltant Area Reservada
al bus de la companyia ALSA entre Gijón i Oviedo
o el Ombligo de la Luna al transistor
de damunt la taula de la pensió Los Pinos.
Thank you to all Les Ràdios.