A Eivissa passen coses.

Insert Coin

Mentrestrant, jo ja he pres el meu cafè amb llet i el sandvitx de cuixot i formatge reglamentari. He sortit del Bar d'en Gaspar, i quan plantava el segon dels meus peus a terra, m'ha vengut al cap que, Rubén encara juga a la màquina.
En un moment de la frenètica cursa contra l'escurabuixaques, ha quedat fora canvi. El barman l'ha provocat per a que s'hi tornàs, i Rubén ha caigut again.
I mentre jo escric aquest text a casa, Rubén paga per fer l'amor a aquell aparell inventat per a amargar vides i destrossar economies.
La penetra introduint bojament monedes i més monedes d'€uro, a la ranura que resta oberta davant els seus ulls.
Cadascú se perd als forats que vol.

Les sabates recorren els carrers, una negra nit d'hivern, mentre cavil·les.

Tot sortint del cinema, camina el tram que hi ha entre les Avingudes i Arxiduc, on hi ha aparcat el seu Peugeot 206 nou de trinca. Amb el cap ple de fotogrames del film que acabava de veure, "Mar adentro", repassa mentalment els moments de la vida a on havia sentit de més a prop, la presència de la mort. Havia d'anar enrera en el temps...
Però sense gaire dificultat veu aquell cotxe que quasi l'atropella en sortir de les activitats extraescolars, quan només tenia 6 anys. No podria oblidar mai la cara enfonyada entre les mans, fixes al volant, d'aquell home conscient del que havia estat a punt de fer.
O quan es va llençar a la piscina amb dos pams d'aigua, del Club Esportiu a on estiuejava de petit amb la família. Practicava tirar-se de cap, però el seu front se va precipitar contra unes rajoles que, inexplicablement no li feren cap mal. Li havia quedat gravada a la ment, la cara de pànic d'aquella dona, que no li va treure els ulls de sobre, ni abans ni després d'executar el salt.
O el dia que, tot gat, va intentar pilotar l'scooter de Flor, l'amiga de l'al·lota que havia conegut tot just feia una setmana. No va recòrrer ni tres metres, i es colpejà brutalment la cara i les mans. S'havia estampat contra una furgoneta. La Guàrdia Civil, que passava de casualitat per aquell carrer ple de rètols lluminosos, el va fer acabar de sentir patètic, aquella nit d'estiu amb 20 anys, a Magalluf.

Quin sentit tenien aquelles situacions?
Quin sentit té la vida?
Està tot predestinat?
Era l'amo del seu present?

Reggae Fever

Ten cuidado,
si te descuidas,
caes en manos de él.

Poderoso es el pasado,
para perderse en él.
Bien lo sabe, el vendedor de nostálgia.

Corre, el forjador de sueños vivos.

Mirando atrás,
mirando al frente,
viviendo en el presente, firmemente.

Potato. Regggeae Band del País dels Bascos.