Pués va a ser que si
acaba de dir un espontani que ha cridat al programa
La Noche es Nuestra d'Europa FM,
mentre el tècnic de so es demana
perquè aquesta cançó no pot durar 20 minuts més,
just el temps de fer una becadeta.
A les 05:15h d'un bon dimecres és molt difícil fer ràdio,
per molt de cafè que hagis pres.
Com ho fas per combatre la son que et mata?
D'on treus les forces per fer avançar el guió
de una a sis de la matinada, cada puta dia?
Hi ha una al·lota al front del programa,
que ja no sap de quina manera
ha de tornar a donar els indicatius.
Si diguent primer el nom de la casa,
si l'hora que és, el nom del tema...
És com fer un programa de marxa, de copes,
i parlar hores i més hores essent absolutament tu,
encara que un poc més... com ho diria... suelto
per entretenir la gent.
Perquè el que la gent no sospita,
és com de real és la imatge que dona la veu
dels locutors de ràdio quan
fan el que més els hi agrada: parlar a un micro.
Qué dur, zzzzzzz