Recull d'idees sobre Ràdio i New York

És curiosa la conclusió a la qual he arribat després d'escoltar les ràdios que ocupen el dial de les ciutats que he visitat aquest estiu: a totes hi ha més qualitat que no a Mallorca.
I no ho escric sense reflexionar i perquè sí.
És un fet que he pogut comprovar: a banda de comptades excepcions, el dial mallorquí ofereix ben poca cosa interessant, perquè pràcticament tot el que es pot escoltar és informatiu o revival setanta i vuitanta a emissores comercials com Ràdio Balear o Kiss fm, que repeteixen la mateixa fòrmula de reviure vells grans èxits, per mi totalment desgastada. M'agradaria que des les direccions de les emissores hi hagués una aposta decidida per la música, i MÚSICA de veritat.

Nova York és, efectivament, una altra història.
Mai no m'han agradat els receptors de ràdio moderns que boten automàticament d'un número a un altre del dial, passant olímpicament de tantes i tantes freqüències que són ocupades per stations petites, lliures, de barri o pirates, i que són justament les que més ens interessen.
Recordau aquelles ràdios als cotxes de fa vint anys a on hi havia dues rodetes a costat i costat de l'aparell? Una era la del volum, l'altra la del dial. I com més mans passaven per modificar les coordenades de l'aparell, més personalitat adquiria el receptor.
Està decidit, per escoltar bé la ràdio, no només a NY, sinó a qualsevol part del planeta, és necessari obtenir un receptor amb ses rodetes per pujar i baixar es volúmen i viatjar de la franja que hi ha entre els màgics números 87.5 i 108.0

La varietat d'emissores que podem trobar viatjant a altres ciutats, fan que quan et trobes per primer cop a uns carrers i places desconegudes amb uns auriculars col·locats a les orelles, puguis percebre una realitat diferent a la que en realitat haguessis conegut sense la teva particular i casual Banda Sonora Original.
Viatjar i escoltar ràdios locals fa l'experiència més enriquidora. Proveu-ho.
Així, d'alguna manera estàs creant la teva pròpia ciutat a partir del que els teus sentits poden absorbir.
Tot és culpa d'aquestes imatges que rebem a través dels ulls i que interpretam gràcies al cervell com a imatges, i de les ones electromagnètiques que van entrant per les orelles i que decodificam com a sons.

Un dels records més macos que tenc dels darrers mesos, és anar passejant per la setena avinguda a Nova York i escoltar com Bachman Turner Overdrive (sempre saturats) sonen a NY Classical Rock. Aquesta és una emissora que, tot i que pugui semblar a primer cop d'ull una emissora comercial, punxa un rocanrol variat: Rolling Stones, ACDC, Emerson Lake & Palmer, i uns quants hits de funk i hammond grooves.

A 105.9 fm hi trobam l'emissora oficial de Reggaeton de Nova York (o així és com ells mateixos es defineixen). És totalment radiada en castellà les vint-i-quatre hores del dia.
És curiós sentir com, a banda de cançons dedicades de Nancy a Walter de Brooklyn a Harlem, els locutors també accepten temes dedicats als soldats destinats a missions internacionals com ara a l'Iraq. Aquest fet no és una excepció. El patriotisme nordamericà és present a tot arreu, fins i tot a les ràdios hispanes.

Efecte 1:
Piu......piuuuuuuuuuupiuuuuuuuuuuuuuupiuuuuuuuuuuuupiuuuuuuuuuuuuuu..........
Explicació: Sirena a cursa de fòrmula1 que tan de moda està al món reggaeton i dancehall

Efecte 2: TU-PATUPATU-PATUPATU...
Explicació: Aquest és el ritme de moda!

Advertència: És un poc mal de fer escoltar aquesta reggaestation més de quinze minuts seguits.

És curiós com la música sempre es va reinventant. Cada dia trobam que d'alguna manera, s'ha copiat una estructura i s'ha reinterpretat amb petites modificacions que estan de moda en el present. El reggaeton és un bon exemple de com també a New York pega molt fort aquesta tendència deformada de l'autèntic dancehall jamaicà que neixia els setantes. Per mi avui dia, el seu màxim difusor és Chris Goldfinger, un dj de bbc radio one que cada divendres fa una reggae night molt bona. És un dels referents mundials que podeu escoltar a la carta.

A l'estat estam acostumats a relacionar KISS FM amb una emissora que explota continuament els mateixos hits comercials i excessivament ensucrats dels seixanta, setanta i vuitanta. A la ciutat dels gratacels la cosa canvia bastant perquè aquí no és només una radiofòrmula, sinó que té molt bones falques, bons separadors, concursos imaginatius, entrades (enregistrades) de gent que telefona i se suposa que en directe dialoga amb el locutor... KISS FM a NY m'ha fet escoltar un parell d'idees realment brillants (i que duen molta producció).

...

Avui matí de quedat ben sorprès a la barriada de Harlem, situada al nord de la ciutat. He sintonitzat un locutor histèric amb aires de predicador catastròfic, que acusava tots els oients de pecadors i ens exigia penedir-nos dels pecats passant per la seva preciosa església revisionista situada a la Martin Luther King Avenue. Efectivament he connectat amb Ràdio Predicador, i una vegada més en castellà, aquesta ràdio mira de fer arribar el senyal cristià de la seva fe particular, als oients desprevinguts com jo. Superats els primers 10 minuts d'interès i d'unes quantes rialles, no he tingut més remei que fer un suau moviment amb el dit polze, i canviar d'emissora. La qualitat dels comtinguts m'ha fet pensar en una ràdio lliure autogestionada.

A aquesta i ciutat i com a totes bandes, també hi ha ràdios que tenen el gust al cul i tenen la poca decència de pinxar a Dire Straits + Red Hot Chilly Peppers + Funk patxanguero. Són emissores com per exemple WCBS NY 101.1 ideals per a gent que vol escoltar música variada i entretenguda.

Un altre cas especial són les persones que provinents de comunitats com ara la d'Haití, han creat Radio Soleil. Aquests són, evidentment centres culturals d'emigrats nostàlgics amb ganes de no deixar a morir la flama de les arrels. Tots els divendres de 00h a 04h, hi fan un programa d'Afrobeat que podeu escoltar online, això sí, recordant que el canvi horari és de -6 hores.
Com ja escrivia al començament d'aquest llarg text, encara que hi hagi excepcions, he de reconèixer que les emissores de ràdio de NY superen i de molt, en bon gust les que podem escoltar a Mallorca.

Una curiositat. No he trobat cap emissora de xumba xumba rollo Flaix o derivats.